Quan parlo amb la gent de la meva professió, la reacció sol ser positiva. A qui no li agrada la música? I a més utilitzada com a teràpia. L’ús de la musicoteràpia és molt ampli, i serveix tant per relaxar com per estimular, per expressar-se o per canviar una conducta.
En la NMT es treballen 3 àrees: la sensor-motriu, la cognitiva i la de la parla i el llenguatge. A cada pacient se li fa una avaluació inicial, plantejant així els objectius terapèutics, decidint l’àrea o les àrees que es treballaran i les tècniques adequades a utilitzar. El musicoterapeuta sempre manté un contacte proper amb els altres professionals de l’equip, per tal de treballar amb els mateixos objectius.
Veurem dos exemples: Josep (nom fictici), pateix Parkinson, camina molt ràpid, amb passos petits i asimètrics. Això el fa inestable amb risc de caigudes. Utilitzarem la Tècnica RAS (Rytmic Auditory Stimulation), que utilitza el ritme auditiu per entrenar la marxa. Basada sobre la troballa que el nostre cervell té la capacitat de captar precisament un ritme i sincronitzar-lo amb el moviment. Utilitzant el ritme baixaríem la cadència de manera que camines més lent i alhora més estable.
Maria (nom fictici) ha patit un ictus i presenta una afàsia expressiva (incapacitat de parlar). Amb ella utilitzaríem la tècnica MIT (Melodic Intonation Therapy) on s’aprèn a parlar cantant. Utilitzant la melodia i el ritme, el musicoterapeuta ajudarà la Maria a aprendre a dir frases important per la seva vida diària, mitjançant el cant.
La NMT és un procés que pretén millorar la qualitat de vida del pacient. Existeixen nombrosos estudis clínic que mostren l’eficàcia de les tècniques de la NMT i molts d’ells estan fets amb els pacients en la primera fase de rehabilitació. Això significa que és aconsellable començar les sessions quan abans millor. A Espanya la NMT és una disciplina prou nova i desconeguda, però esperem que a poc a poc comenci a tenir el seu reconeixement per ser utilitzada sovint.
Ruth Abela és musicoterapeuta especializada en la NMT.