Claus per cuidar millor (i cuidar-nos) en situacions difícils
La tasca de tenir cura d’una persona que pateix la malaltia d’Alzheimer és un acte d’amor en la majoria dels casos. Assumir aquest paper està ple de bons moments però també de dolents. Es pot dir que és una sínia emocional que acompanya al cuidador en tot el procés de la malaltia. I la majoria de vegades, aquestes emocions generades seran el nostre pitjor enemic. Lluitar contra els nostres sentiments (culpabilitat, tristesa, ira, etc.) no ens ajudarà a dur a terme la nostra tasca de la millor manera.
Enfadar-se i després sentir-se culpable només ens ajudarà a sentir-nos pitjor i entrar en un bucle difícil de sortir. Tothom té dret a enfadar-se. I aquesta és la primera norma. Reconèixer els nostres sentiments és clau. Tenir sentiments negatius no és dolent, només és un procés que s’ha d’aprofitar i aprendre dels nostres errors. Molts cops hi hauran situacions complicades, i ens donaren de cops contra la paret, la clau és pensar: serveix per alguna cosa? La majoria dels casos la resposta és no. Només malgastar la poca energia que tenim i no aconseguir res.
No hi ha una solució única per un problema, normalment hi ha més d’una opció. És necessari parar i pensar una altra manera de solucionar-lo. És un bon recurs allunyar-se una mica de la situació i començar a mirar amb una perspectiva més ampla. A vegades, el fet de compartir amb algun observador aliè les nostres preocupacions i problemes pot ajudar-nos a mirar les coses amb més objectivitat.
Els cuidadors és important que mantinguin la seva flexibilitat i imaginació per resoldre les diferents situacions. Recorda: no hi ha una única manera de fer les coses, cada persona és diferent i durant la malaltia, hi haurà coses que funcionaran i altres no. S’ha de tenir paciència i anar provant diferents opcions sense por.
L’actitut que mantenim durant aquestes situacions difícils també és important. Si de bona entrada ja pensem que no aconseguirem res, només ens portarà a no aconseguir res. S’ha de pensar en positiu: “Ho aconseguiré!” , de una forma o altra, amb imaginació, paciència, amor, flexibilitat i temps.
Durant tot el procés com a cuidadors necessitarem ajuda. Aprendre a delegar tasques ens ajudarà a descarregar i sentir-se una mica menys aclaparats, amb la conseqüència de sentir-nos millor. Demanar ajuda és molt important, ser conscients que no poden dur a terme tot, que és una missió impossible i gens sana per nosaltres. Així que aprendre a delegar serà també un punt clau pel nostre benestar tant emocional com físic.
I per últim, però no menys important, seria tenir empatia. Intentar posar-se en la pell de la persona que tenim cura serà important per entendre una mica els seus sentiments i situacions que pateix en el seu dia a dia. I així poder actuar d’una forma més correcta i personalitzada.
Isabel López