La confiança i la seguretat són dues coses que el familiar necessita tenir en el servei al seu malalt.

Des de la Fundació Uszheimer hem apostat sempre per aquestes prioritats, així els professionals tenen com premissa l’empatia, la professionalitat i la cura global de la persona malalta d’Alzheimer.

Les persones que venen al centre de dia, somriuen i es deixen portar pel professional que les rep, aquesta confiança segueix al llarg del dia, fent l’estimulació cognitiva, la fisioteràpia, la musicoteràpia, etc.

Les activitats del dia a dia són importants per tal que conservin la seva autonomia, és per això, que és important acompanyar i deixar que intentin fer-lo soles, és llavors quan la paciència del professional es posa a prova. És més difícil fer que deixar fer.

La importància de l’empatia en treballar amb aquestes persones, prioritari, si fos jo, com m’agradaria que em tractessin amb respecte i sobre tot l’amor en exercir aquesta professió és tant o més valuós que tots els coneixements adquirits.

Amb aquest amor arribem als sentiments d’aquestes persones i ens permetrà treballar més i millor.

Els familiars, una vegada deixen, els seus éssers estimats,  a càrrec nostre, confien que no deixaren de rebre aquest amor que els hi professen ells.

La malaltia d’Alzheimer fa que tinguin inseguretats, pors al que desconeixen, la forma en la qual ens dirigim a elles en la comunicació, tant verbal com gestual, ha de ser transmetre que els cuidarem i farem que el seu entorn sigui segur donant la tranquil·litat que necessiten per treure’s l’angoixa de l’entorn desconegut.

La seguretat que dipositen en nosaltres és vital perquè puguin, durant el dia, continuar amb les seves obligacions i en acabar el dia, el somriure que els hi dediquen és l’indicatiu d’una labor ben feta.

Pel familiar és la seguretat que està bé i ha tingut un bon dia. CARPE DIEM.

“No se tu nombre, solo se la mirada con que me lo dices”

Mario Benedetti

Més que els seus ulls, la seva mirada, mirava volen dir alguna cosa no dient-la.